L'ús de la construcció d'acer en l'aixecament de grans edificis és la conseqüència natural de les condicions imposades als propietaris d'immobles situats a les seccions de les grans ciutats, i el resultat de la introducció de nous materials i dispositius.A banda de les consideracions estètiques a les quals s'ha degut la construcció d'agulles, torres, cúpules, cobertes altes, etc., la forma i l'alçada dels edificis sempre s'han controlat en gran part per una consideració pràctica del seu valor per a ús personal o lloguer.El cost dels edificis de la mateixa classe i acabat és directament proporcional al seu contingut cúbic, i cada peu cúbic construït és comercialment poc rendible que no fa la seva part en el pagament dels interessos del capital invertit.Fins a la segona meitat del segle XIX, aquestes consideracions pràcticament limitaven a cinc o sis plantes l'alçada dels edificis dels carrers de la ciutat.La fabricació de la biga en "I" de ferro forjat l'any 1855 va fer possible una construcció ignífuga més barata i, amb la introducció dels ascensors de passatgers (vegeu Ascensors; Ascensors o Polipastos) uns deu anys més tard, va portar a la construcció d'edificis per ser utilitzat com a hotels, pisos, oficines, fàbriques i per a altres finalitats comercials, que contenen moltes més plantes de les que abans s'havien trobat rendibles.El límit pràctic d'alçada es va assolir quan es va haver de fer tan gran la secció de la maçoneria dels pilars dels murs exteriors del pis inferior, per suportar amb seguretat el pes de la càrrega morta de murs i forjats i la Càrrega accidental imposada a aquests últims en ús, que afecti greument el valor de les plantes inferiors per la pèrdua de llum i superfície.Es va trobar que aquest límit era d'uns deu pisos.Successivament es van fer diversos dispositius per reduir la mida dels molls exteriors.Durant molt de temps es va pensar que el ferro o l'acer com a substitut de la fusta per a finalitats constructives eren ignífugs o resistents al foc perquè són incombustibles, i per aquest motiu no només ha substituït la fusta en moltes característiques de la construcció, sinó que també s'utilitza com a substitut de la maçoneria.Amb el temps, però, es va adonar que el ferro per si sol no és ignífug, sinó que cal protegir-lo mitjançant recobriments ignífugs;però tan bon punt es van inventar formes satisfactòries d'aquestes, el seu desenvolupament va progressar de la mà del de les formes i combinacions de ferro i acer.
Els edificis d'acer són de construcció "esquelet" o "gàbia".Aquests termes es poden definir de la següent manera: En la construcció "esquelet", les columnes i les bigues es construeixen sense una interconnexió adequada o adequada i no podrien suportar els pesos requerits sense el suport que ofereixen els murs;o, com en les construccions més recents, els murs són autoportants i la resta de parts de l'edifici són realitzades per l'obra d'acer esquelet.ElLa construcció consisteix en un marc complet i ben connectat de ferro o acer capaç de suportar no només els pisos, sinó també les parets, el sostre i qualsevol altra part de l'edifici, i construït de manera eficient amb suports de vent per garantir la seva seguretat independent en totes les condicions de càrrega i exposició, totes les càrregues es transmeten al terra a través de columnes en punts predeterminats.A Amèrica sota aquest sistema les parets es poden construir independentment de qualsevol nivell, però a Anglaterra els requisits de l'edifici actua quant al gruix de les parets impedeix l'ús general d'aquesta forma de construcció.
La construcció de "gàbia" consisteix en un marc complet i ben connectat de ferro o acer capaç de suportar no només els pisos, sinó també les parets, el sostre i qualsevol altra part de l'edifici, i construït de manera eficient amb suports de vent per garantir la seva seguretat independent sota totes les condicions de càrrega i exposició, totes les càrregues es transmeten a terra a través de columnes en punts predeterminats.
Hora de publicació: 07-nov-2022